El monestir de Santa Maria d'Escarp (Massalcoreig) : un primer estudi / Joan Ramon González-Pérez, Isidro Puig Sanchís, Francesc Esteve Perendreu
Gonzàlez i Pérez, Joan Ramon


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 2 (2015) , p. 92-105 : il. (Art i Patrimoni) 
Notes i bibliografia. Resums en català i anglès.

El monestir cistercenc de Santa Maria d'Escarp es troba al mateix aiguabarreig del Segre i del Cinca. De la primitiva construcció del segle XIII, en resta un interessant celler gairebé desconegut. La major part de l'edificació que ens ha arribat correspon a la reforma barroca realitzada i de la qual destaca el campanar, autèntic referent del monument. La desamortització va marcar la fi del monestir i encara avui és en mans de diferents propietaris. A la golfa es conserven grafits curiosos del segle passat, dels quals dos són uns esplèndids vaixells.

El centre comercial protourbà de la Serra del Calvari i el paisatge sacre de la vall de Sant Jaume (la Granja d'Escarp) / Joan-Ramon González Pérez, Maria Pilar Vázquez, Josep Medina
Gonzàlez i Pérez, Joan Ramon


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 2 (2015) , p. 106-113 : il. (Art i Patrimoni) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

La població de la Granja d'Escarp es troba vora l'estratègica confluència dels rius Cinca i Segre. El seus orígens immediats els trobaríem en el segle XIII quan els monjos cistercencs d'Escarp estableixen una granja a l'esquerra del Segre. Poca cosa sabem de la ubicació del castell del mateix nom que ens portaria fins a època andalusina. No tenim cap referència d'ocupació del lloc en època romana, però sí en el món ibèric quan el poblat de la Punta del Calvari esdevé l'hereu del complex jaciment de l'edat del ferro conegut com la serra del Calvari, epicentre d'un conjunt de petits assentaments vinculats a la mineria fèrrica. Finalment, un exponent de l'ocupació de la zona en el bronze final amb la Punta del Fortí ens marca una seqüència ocupacional interessant en un mateix espai que té l'equivalent sacre en la propera vall de Sant Jaume, on l'ermita moderna dedicada a l'apòstol pelegrí té precedents troglodítics i un abric amb pintures i gravats rupestres coincidents amb l'època de l'hàbitat prehistòric.

Foment Granjenc / Miquel Català, Anna Sàez Guiu
Català, Miquel


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 2 (2015) , p. 114-119 : il. (Art i Patrimoni) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Presentem el projecte d'una eina informàtica per a poder desar tot el material fotogràfic i documental que trobem i anem recuperant al poble a través d'exposicions i altres treballs que es fan a la vila: www.akamc2.cat/arxiugranjenc. L'objectiu principal és recuperar, conservar i difondre el patrimoni fotogràfic i documental del poble i de la zona. La majoria d'aquest patrimoni és en mans de gent gran i volem facilitar al màxim que no es perdi amb el pas del temps, ja que és un material delicat i que s'anirà malmetent. Per aquesta raó estimem guardar-ho en format digital, en un arxiu o base de dades a la xarxa, perquè aquesta informació sigui abastable a qui la pugui necessitar o consultar. Aquest patrimoni, les dades que genera i d'on prové, quedarà protegit per les persones promotores del projecte i la mateixa eina. És un treball que fa molt d'èmfasi en la memòria i, sobretot, en la memòria col·lectiva d'un poble, la Granja d'Escarp. És per això que hem triat aquest nom Foment Granjenc, amb j, ja que era l'antic espai recreatiu i cooperativa agrícola del poble, un edifici emblemàtic, amb molta història i construït a comuns, amb les mans dels granjolins i de les granjolines.

Himnos litúrgicos en la epigrafía del retablo gótico de la parroquia de la Magdalena de Lleida (Museu de Lleida: diocesà i comarcal) / Eduardo Carrero Santamaría
Carrero Santamaría, Eduardo


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 1 (2014) , p. 91-95 : il. (Art i Patrimoni) 
Notes i bibliografia. Resums en castellà i anglès.

La desapareguda parròquia medieval de la Magdalena de Lleida va comptar amb un retaule de pedra realitzat pel taller de Bartomeu de Robió al segle XIV. D'aquell retaule només conservem la figura principal, una escultura de la Santa titular avui exposada en al Museu de Lleida: diocesà i comarcal. Representada en peus, la Magdalena apareix sostenint un llibre obert entre les mans. Gràcies a la restauració de la peça que va permetre recuperar la seva policromía original, també es van donar a conèixer els fragments de dos epígrafs superposats que encara cobreixen les pàgines del llibre de la Santa. En aquest article s'identifiquen les fonts de tots dos epígrafs, destacant el caràcter litúrgic del primer d'ells, datable al segle XIV i coetani, per tant, de la realització de la imatge.

El molí fariner d'Alfarràs (el Segrià, Lleida). Valoració patrimonial / Ramon Dalfó Revuelto
Dalfó Revuelto, Ramon


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 1 (2014) , p. 84-90 : il. (Art i Patrimoni) 
Notes i bibliografia. Resums en català i anglès.

El molí fariner d'Alfarràs, documentat al segle XII, fou propietat dels senyors feudals del lloc i se situa sobre el canal de Pinyana, que rega el nord de la comarca del Segrià (Lleida). Diferents molins van proliferar al llarg del canal emprant l'energia hidràulica. Des de temps medievals fins al segle XIX els molins van anar apareixent, fins al moment en què els salts d'aigua es van reutilitzar per la nova indústria, sobretot per les fàbriques de filatures. L'objectiu és presentar una valoració patrimonial del Molí d'Alfarràs, a partir de l'arqueologia, la documentació i l'etnografia, per tal de recuperar l'edifici i contribuir a la seva difusió històrica.